cobla

Inherited from Latin cōpula. Doublet of còpula.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈkob.blə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈko.bla]

cobla f (plural cobles)

1. (poetry) strophe (a pair of stanzas of alternating form on which the structure of a given poem is based)
2. a traditional Catalan music group of wind instruments

• “cobla” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “cobla”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “cobla” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “cobla” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Latin cōpula. See English couple.

cobla f (oblique plural coblas, nominative singular cobla, nominative plural coblas)

1. couplet (in poetry)

• coble m
• coblejar
• coblejador m

• Walther von Wartburg (1928–2002) “cōpula”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch (in German), volume 2: C Q K, page 1159

cobla f (plural coblas)

1. (poetry) strophe

• “cobla”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014