aixatar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *exaptāre, from Latin aptāre.

Pronunciation

Verb

aixatar (first-person singular present aixato, first-person singular preterite aixatí, past participle aixatat)

  1. Alternative form of deixatar (“to dissolve”)

Conjugation
    Conjugation of aixatar (first conjugation)
infinitive aixatar
gerund aixatant
past participle masculine feminine
singular aixatat aixatada
plural aixatats aixatades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present aixato aixates aixata aixatem aixateu aixaten
imperfect aixatava aixataves aixatava aixatàvem aixatàveu aixataven
future aixataré aixataràs aixatarà aixatarem aixatareu aixataran
preterite aixatí aixatares aixatà aixatàrem aixatàreu aixataren
conditional aixataria aixataries aixataria aixataríem aixataríeu aixatarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present aixati aixatis aixati aixatem aixateu aixatin
imperfect aixatés aixatessis aixatés aixatéssim aixatéssiu aixatessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — aixata aixati aixatem aixateu aixatin
negative (no) — no aixatis no aixati no aixatem no aixateu no aixatin

Derived terms

Further reading
  • “aixatar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.