adepte

Borrowed from Latin adeptus.

adepte (feminine adepta, masculine and feminine plural adeptes)

1. adept

• “adepte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “adepte”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “adepte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “adepte” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• IPA^(key): /aˈdepte/

adepte

1. adeptly

Borrowed from Latin adeptus, the past participle of adipīscor (“to attain”).

• Audio

  (file)

adepte (plural adeptes)

1. adept, capable, adroit

   Antonym: inepte

adepte m or f by sense (plural adeptes)

1. expert, person who is adept
2. supporter, partisan, advocate, proponent (of something)

   Synonym: partisan

   Antonyms: opposant, critique, détracteur

• English: adept

• “adepte”, in Trésor de la langue française informatisé [Digitized Treasury of the French Language], 2012.

adepte f

1. plural of adepta

• eptade, pedate

adepte

1. vocative masculine singular of adeptus